El desig de ser mare transcendeix barreres. És un sentiment innat que moltes dones, arribada una edat, senten i desitgen realitzar. El problema és que no sempre es té la possibilitat de poder dur-ho a terme, o bé perquè no es té una parella estable o perquè se sofreix alguna malaltia el tractament de la qual provoqui una esterilitat no desitjada.
Però en l’última dècada ha sorgit una solució per a aquestes dones que desitgen ser mares per qualsevol mitjà. Una possibilitat que els fa veure que no tot està perdut. És la congelació d’òvuls, tècnica també coneguda com a ‘vitrificació’, una variant més nova d’aquest tractament cada vegada més comú entre les dones del segle XXI.
Per conèixer més sobre aquest procés comptem amb el Dr. Simón Marina Avendaño, director mèdic de l’Institut de Reproducció CEFER, de Barcelona.
[Podcast programa: http://www.ivoox.com/programa-del-dimarts-21-d-octubre-audios-mp3_rf_3683642_1.html ]
Primer, com definiries la congelació d’òvuls?
La congelació dels òvuls és una forma de conservar la fertilitat. Actualment a més ja no es congelen si no que es vitrifiquen, és una variant de la congelació i està permetent que la supervivència d’aquests òvuls es descongelen o es desvitrifiquen sigui més alta. Es planteja sobretot en dones que s’apropen als 40 anys i no tenen parella. Sempre han volgut ser mares i veuen que se’ls està passant el temps, abans que els seus ovaris no responguin, poden tenir un mitjà per tenir fills genèticament.
En què consisteix la nova tècnica de la vitrificació? És diferent a la congelació d’òvuls?
La congelació lenta és el més abandonat, actualment tots utilitzem la vitrificació, que és una introducció dels òvuls en nitrogen líquid a 196 graus sota zero. Però abans cal barrejar-ho amb una sèrie de solucions crioprotectores, perquè els òvuls aguantin el procés de descens tèrmic tan fort. És la millor tècnica en aquest aspecte, s’ha generalitzat, són tècniques ja introduïdes en el quefer diari dels centres de reproducció.
Amb aquesta tècnica es reparen alguns problemes anteriors a la vitrificació. Quins són?
Que la supervivència dels òvuls és molt més alta. Si dels òvuls congelats sobrevivien el 50%, amb aquest nou procés és un 90%. A més, no hi ha límit temporal per tenir-los vitrificats, ni des del punt de vista biològic ni des del punt de vista legal. És a dir, amb la vitrificació l’activitat biològica de l’òvul queda paralitzada i quan es desvitrifica recupera la seva capacitat de ser fecundat i pot donar lloc a un embrió transferible i a un bebè sa.
Hi ha algun tipus de risc que aquest òvul no recuperi la seva funció?
Tota l’experiència que hi ha és que la supervivència d’aquest òvul vitrificat és del 90%, per tant el risc que es perdi és molt baix. A més aquest procés tampoc afecta a la qualitat de l’òvul. El fet que es congeli o vitrifiqui no afecta a la qualitat de l’òvul. Evidentment si es vitrifica un òvul alterat, al desvitrificat seguirà amb l’alteració. La dona quan es planteja vitrificar els òvuls per conservar la seva fertilitat ha de tenir en compte que és aconsellable que no passada dels 37 anys. És cert que en moltes ocasions les dones quan arriben al nostre centre tenen al voltant d’uns 40 anys, això no ho podem modificar, però és millor sempre tenir uns òvuls vitrificats que no tenir cap. Evidentment quants més òvuls vitrificats es tinguin, més possibilitats haurà de tenir un embaràs.
A més de perquè no han trobat parella, hi ha un altre motiu pel qual les dones se sotmetin a aquest procés de vitrificació? Potser problemes mèdics?
Sí, és menor però n’hi ha. Són dones a els qui, per exemple, se’ls ha detectat un càncer i van a ser tractades amb quimioteràpia o radioteràpia, i en aquest procés mèdic probablement quedin estèrils. Així que abans de començar el tractament vitrifiquen els seus òvuls i així, encara que el seu tractament mèdic les deixi estèrils, poden tenir la possibilitat en un futur de ser mares, ja que tenen la seguretat de conservar part dels seus òvuls fins que decideixin usar-los per a elles.
La congelació d’òvuls és una pràctica que segueix sent desconeguda per a la societat?
No es realitza tant com la congelació de semen, potser per aquest motiu no sigui tan coneguda i causi incertesa. Per exemple al nostre centre portem 36 anys congelant semen per conservar la fertilitat masculina, més que congelant òvuls, que portem 15 anys, sent el primer centre de congelació d’òvuls d’Espanya. La societat és més conscient cada vegada que volen ser mares, llavors és una situació que a poc a poc es va normalitzant en dones en les quals, a una edat, encara no han trobat parella i que tenen un desig de ser mares. Potser una forma de normalitzar aquesta tècnica és que els mitjans de comunicació parlin d’ella, perquè així les dones estiguin informades i sàpiguen en què consisteix aquest tractament. Així, com a mínim ho coneixeran i després ja decidiran si volen sotmetre’s a ell o no.
AMB VEU DE DONA | Perquè les dones som protagonistes 