«Sortir del pou de la violència masclista és més fàcil amb ajuda»

Com els girasols que es mouen buscant la llum. Així són elles, dotze dones que van unir les seves forces fa un any per consolidar un camí juntes de superació i empoderament, creant el grup Les Girasols. Són les protagonistes d’Estima’t, una performance que ha tingut lloc el passat dilluns 23 de novembre a la Sala Pepita Casanellas en les jornades del barri de la Marina de la Zona Franca pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les dones. Algunes d’elles han patit aquest tipus de violència, per això sis d’elles, sense ser amateurs i ni tenir experiència en el món de la interpretació, van pujar a l’escenari  per mostrar amb el silenci, la música i el moviment l’impacte de la violència de gènere en les seves víctimes.

“Ens vam conèixer en els tallers del PIAD (Punt d’Informació d’Atenció a les dones) de Sants- Montjuïc, en espais dedicats a tallers de creixement personal, de moviment conscient, de defensa personal, d’ empoderament,  o de com afrontar els canvis de la vida, i una vegada finalitzats, decidim canalitzar la nostra energia de grup en activitats lúdiques per contribuir en el nostre camí de la recuperació” explica l’Elena Sánchez de Toledo. “Som persones de diferents àmbits , condicions econòmiques, socials, educatives, però  totes amb la mateixa ferida que s’ha de curar exactament igual” assegura l’Elena. Als primers tallers, moltes integrants ploraven perquè la situació personal les superava, però van decidir tirar-ho endavant.

A l’inici de la constitució del grup, va rebre el suport de Gemma Andreu, responsable de l’àrea socioeducativa de la Marina, que va posar-les en contacte amb algunes entitats del barri, que els van oferir espais per reunir-se. En aquest temps, el grup ha dut a terme activitats diverses com xerrades i  tallers, de tractament d’ imatge digital, de primers auxilis i reanimació cardio-respiratoria, de cuina, aquest últim va fer-se a les instal·lacions del centre hospitalari de dia de Sant Pere Claver amb els socis adults i va consistir en la realització en directe de diverses receptes de cuina que seran recollides en un llibre en un futur pròxim.

La violència masclista és una agressió present en la trajectòria d’algunes integrants, que noten com se’ls posa la pell de gallina amb pel·lícules i anuncis televisius de violència masclista, perquè identifiquen moments viscuts, la por, el crit, l’atac. “La violència psicològica ensorra la persona, l’anul·la i fa sentir molta vergonya i culpa”, explica l’Elena. Cada cop més allunyades de familiars i amics, les dones maltractades veuen en el seu agressor el propietari de la seva vida , que les manipula amb falses promeses de que no tornarà a passar més i que si actuen així és per que les estimen.

En aquest context, moltes cauen en el perdó, tenen por a trencar la seva situació familiar i estan pressionades pels fills, per la situació econòmica, existeixen recaigudes i moltes contradiccions internes i una gran desorientació. “El procés és molt llarg i complicat, el primer esglaó per sortir de l’Infern és superar la vergonya i la culpa i demanar el suport de desconeguts, el metge de capçalera, els Mossos d’Esquadra o les persones del PIAD i quan t’obres a explicar-te amb gent que no coneixes de res, comences a recuperar  el teu ser. Es pot sortir del pou de la violència de gènere, això sí amb recolçament i ajuda és molt més fàcil» declara.

Els mitjans de comunicació recullen testimonis de persones que denuncien als seus agressors, i que aquests vulneren les ordres d’allunyament per atacar-les i, en els pitjors casos, les acaben matant a elles i als seus fills. Fins a mitjans de novembre en estat assassinades 50 dones i 8 menors, en el territori nacional. Això qüestiona l’eficàcia de les denúncies i dels sistemes administratius en aquesta lluita. L’Elena assegura que és important utilitzar els mecanismes legals, acudir als Mossos d’Esquadra,  ells tenen psicòlegs que ajuden a fer el primer pas i explicar la situació. Se’n surt totalment de la violència masclista? “La superació depèn de la persona, però sempre queda una cicatriu, la ferida no s’esborra, i ha de quedar l’empremta per saber què no pot tornar a passar mai més” sentencia l’Elena.

En un dels primers tallers que van fer Les Girasols, havien de dibuixar-se a elles com a ninos en un arbre de la vida. Cap es va dibuixar per sobre del tronc; algunes feien un forat al terra, sota l’arbre, per mostrar el dramatisme de la seva situació. Uns mesos després, es dibuixaven sobre les branques i algunes es veien a elles mateixes com membres d’un grup. La valentia i la força són el tàndem per la sortida i elles treballen per col·locar-se al capdamunt de l’arbre de la vida, com l’estrella de l’arbre de Nadal, perquè elles brillen. Ningú ha pogut amb la seva llum.

Imatge de la performance Estima’t de Les Girasols a la Sala Pepita Casanellas / Font: Dani Fernández (La Marina Viva)

Si et fa mal, no és amor. Dia Internacional contra la Violència de Gènere

“Que l’amor valgui l’alegria, no la pena”. Avui és el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, una lacra encara existent a la nostra societat, de la que poc es parla a diari. Fa uns mesos es van publicar unes dades reveladores de la violència de gènere a l’Estat espanyol, a partir de la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2015. Un dels resultats va ser que el 12,5% de les dones més grans de 16 anys que viuen a Espanya han patit algun tipus de violència de gènere a la seva vida.

Però com es pot acabar amb aquesta crua realitat? Nombroses associacions i entitats públiques donen resposta a diari a centenars de dones, que truquen per buscar una sortida a aquesta situació.

Avui és un dia d’unió i de solidarització. Per això recuperem una entrevista que vam realitzar l’any passat a Montserrat Vilà, presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, qui ens va explicar com es pot abordar aquest estigma.

[LINK PROGRAMA]

Que entenem per maltractament? És un domini constant duna persona sobre una altra, en aquest cas nosaltres, com a Plataforma, detectem que el 99% dels casos és una violència de l’home contra la dona, i que, recurrentment, aquest domini es converteix en un maltractament cap a l’altra persona. En aquest moment la violència contra les dones es dóna perquè estem socialitzats d’una manera que fa possible que hi hagi aquest domini: els rols que ens imposa la societat de que les dones hem de ser submises per complaure els homes, i que els homes han d’estar a l’alçada del “mascle”. Aquesta violència sovint en la societat es normalitza molt… estem molt acostumats a que el sexisme (que no es pot dir que sigui violència exactament, però es comença per aquí) resta molt imposat en la nostra societat.

La violència que es produeix en una parella homosexual també es pot considerar una violència de gènere? Si, el que passa que és més comuna la violència que hi ha de l’home cap a la dona. Evidentment també hi ha altres tipus de violència, perquè també hi ha dones que fan violència contra homes. Però considerem, principalment, la violència masclista, que prové més d’aquests rols tradicionals.

El domini de les xarxes socials i de sistemes de missatgeria instantània… potser acceleren o fomenten més aquest tipus de control? Si, en gent molt jove a més. Provoca que puguis tenir constantment ubicada a l’altra persona. Aquests mitjans tècnics, es pot dir, que donen més facilitat per fer algun tipus d’assetjament entre parelles molt joves. Però no vol dir que siguin els mitjans els que facin aquests assetjaments, sinó les persones. També s’està donant molt el “sexting”, on les parelles es fan fotografies molt íntimes i després ho difonen per les xarxes socials, on les noies sobretot es veuen molt atacades per l’entorn. És una manera més de fer aquest domini.

Com canviem aquesta forma de relacionar-nos? El canvi comença des dels estereotips que tenim. Cal recordar que l’amor i la passió no són violència. Si ens fixem en moltes pel·lícules o videoclips de cançons, de fet, el que estan ensenyant molt a les nostres joventuts és aquesta violència. Com si no es pogués estimar en igualtat de condicions. Sempre a les dones se les mostra com un objecte, que ha d’estar a punt per qualsevol cosa que li demani l’home.

Això és un tret bastant preocupant per associacions com la vostra… Sí, malauradament hem de parlar encara d’aquestes qüestions… Però això no és una sorpresa, perquè no s’ha avançat prou. Les mesures i les lleis les estem aplicant però encara no s’ha aplicat en el canvi de mentalitat. Això és el que donem a les joventuts com a “herència” i, per tant, el que hem de canviar. És una feina de tota la societat. Nosaltres, com a plataforma, és el que fem: sensibilitzem molt en aquest sentit, fent prevenció d’aquesta violència anant als instituts a conscienciar. A més, cal no oblidar que aquesta violència no es bona per ningú: no és bo que algú ens estigui maltractant i que nosaltres admirem quelcom que ens fa mal.

Quina importància te el maltractament psicològic? Que acostuma a ser l’inici de la violència. I és que la violència física normalment comença per aquí: que el teu xicot vulgui controlar-te la vida.. En lloc de donar-te llibertat en les teves accions, cada vegada et va oprimint més i no et deixa realitzar la teva llibertat. T’aïlla psicològicament, et diu que no cal que vagis amb els teus amics, o amb la teva família, o no cal que estudiïs… És un domini constant que poc a poc deixa a la dona en una desigualtat respecte de l’home.

Com s’adonen les dones? Normalment es triga en reconèixer que es pateix aquest tipus de violència psicològica. Normalment on es detecta per primer cop és als CAPs ja que aquesta pressió psicològica, normalment, dóna símptomes en la salut. A partir d’aquí, cal que la dona es conscienciï i demani ajuda a les nombroses associacions i entitats públiques que li brinden solucions.   

Quina importància té l’amenaça en un context de violència masclista? Té importància en el sentit de que moltes d’aquestes dones maltractades no s’atreveixen a denunciar perquè estan amenaçades de mort. L’amenaça els hi fa desenvolupar una por que fa que no arribin a donar el pas de demanar ajuda a autoritats o associacions que les pugui ajudar i orientar cap a una solució.

Quina és aquesta solució? En primer lloc, no és assistencial només, és a dir, acompanyar a la dona si ha  de sortir de casa o si ha de tenir un ajuda econòmica… Sinó també donar-li eines per desenvolupar-se per ella mateixa. I és que normalment aquesta situació les ha deixat amb baixa autoestima, i per tant cal donar-li eines per enfrontar-se a l’agressor.

El maltractament també s’empitjora si hi ha fills per mig... Sí, aquesta és una de les qüestions més difícils en el maltractament. De fet, hi ha casos últims en que les dones han donat el pas de denunciar i llavors els homes utilitzen els fills i filles que tenen en comú per amenaçar a la dona. El problema també radica en les institucions jurídiques. I és que els agents jurídics moltes vegades no donen la resposta adequada i la situació de la dona s’empitjora encara més: s’acaba en l’anomenada “victimització secundària”, perquè els agents jurídics tornen diuen que els nens necessiten un pare i el problema és que aquestes situacions són de molt risc. Cada any hi ha algun nen o nena assassinat a mans del seu pare per fer mal a la mare, qui patia maltractament.

Com actueu vosaltres? Nosaltres com a plataforma d’associacions fem prevenció i programes de sensibilització de la violència. Qualsevol dona que ve a demanar-nos ajuda la derivem a les associacions de la plataforma perquè li donin suport. Ara bé, nosaltres mateixes donem també suport directe, escoltant i donant la informació necessària perquè sàpiguen on s’han de dirigir per obtenir ajuda. A més, també les acompanyem a la Ciutat de la Justícia perquè no estiguin soles i acompanyem els seus fills i filles, per si necessiten algun tipus d’atenció. En quant a l’atenció jurídica i psicològica les derivem també a les associacions de la plataforma.

Com és el procés de superació de la dona maltractada? És un procés llarg de recuperació, sobretot, a nivell emocional. Necessiten un temps per poder assumir tot, i si hi ha fills i filles per mig s’ha d’assumir, a més, tota la part judicial. És aquí, on moltes dones es pensen que és la solució, però realment no ho és. S’ha de traballar la part emocional, amb teràpies de grup o individuals a nivell psicològic, on et puguis enfortir i fer un nou projecte de vida.

Maria Ferrero: «La planificació familiar i l’ús d’anticonceptius són bons mètodes perquè la dona pugui ser mare i continuar desenvolupant la seva vida laboral»

La planificació familiar va sorgir als anys 80 com a una forma més d’independència de la dona moderna: una dona que treballa i que pot decidir quan vol tenir els seus fills i formar una família. La planificació familiar és, així, una tècnica que consisteix en diversos mètodes anticonceptius, tant per la dona com per l’home, i sovint és quelcom necessari en la vida sexual i de parella.

Per parlar d’aquest tema comptem amb Maria Ferrero, presidenta de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i les Illes Balears. Aquesta és una associació que des del 1982 està lluitant per fomentar la sensibilització, la prevenció i l’educació de la societat en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.

Joana Amat, patrona de FIDEM: «La dona ha de deixar d’anar de puntetes per la vida, i demostrar que ella també pot tenir el mateix èxit que un home»

Entrevistem a Joana Amat, patrona de Fundació FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora). Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per dones empresàries de diferents àmbits que, coneixedores de les dificultats que avui dia troben les dones emprenedores per compaginar família i empresa, tenen com a objectiu el d’aconseguir per a elles suport i finançament per poder ser competitives en un mercat cada vegada més difícil.

Entrevistem a la seva patrona amb motiu que aquest divendres 1 de maig és el Dia del Treballador i des d’AMB VEU DE DONA volem donar un lloc a la dona en aquest dia especial.

Angelina Jolie i Brad Pitt volen adoptar una nena refugiada de Síria

El matrimoni estrella de Hollywood, format per Angelina Jolie i Brad Pitt, volen adoptar a un nou membre de la família! Aquest cop volen que sigui una nena, però amb una característica clau: refugiada siriana.

El passat mes de febrer ja va començar a sonar fort una possible ampliació de la família formada per Angelina Jolie i Brad Pitt. Llavors es deia que el matrimoni volia adoptar un nen sirià. I és que segons va publicar el mitjà australià Woman’s Daily, Angelina Jolie i Brad Pitt estaven planejant adoptar al seu setè fill, un nen de dos anys procedent de Síria, anomenat Moussa, que va conèixer Angelina durant un dels seus viatges com a ambaixadora de bona voluntat de l’ONU.

Però les notícies més recents parlen no d’un nen, sinó d’una nena siriana, i segons publica la revista UsWeekly, el matrimoni ja hauria iniciat el procés d’adopció. No obstant això, fins al moment, la parella no s’ha manifestat sobre aquest tema.