Bad Gyal: «És important posicionar-se i que tinguis l’autoritat per manar sobre la teva vida»

Cultura, Entrevistes

«Et vaig donar lo que ningú et donava, no vas flipar, era el nivell que esperaves, pel barri se sap quin pussy és el que mana, així que ja saps que és el que et toca ara». Així versiona l’exitosa cantant Bad Gyal la famosa cançó Work de Rihanna. Manté la base musical, canta en català, porta el títol de Pai i ha regnat a Youtube. L’Alba Farelo (el seu nom real) és de Vilassar de Mar, té 20 anys i s’ha erigit com una de les grans personalitats del trap espanyol, que fusiona el rap amb el dancehall, la música jamaicana i ritmes del reggaeton.

El passat novembre, l’artista va llançar el seu mixtape Slow Wine (amb cançons com Mercadona, Dinero, Fiebre o Despacio). L’àlbum parla d’una dona empoderada i independent. Aquest clam a la llibertat femenina l’ha associat a l’etiqueta ‘neofeminista’, però ella fuig això: «Allò que jo sóc és meu, jo no comparteixo etiquetes perquè després és molt fàcil que t’acusin». I continua: «Jo tinc les meves idees com a persona però no té res a veure amb la meva música». Assegura que no pretén transmetre cap missatge amb la seva música, més enllà de la seva visió de la vida. «Simplement jo parlo de les coses des del meu prisma, de la meva forma de viure, independentment del fet que sigui dona o home».

L’estil irreverent de les seves lletres funciona com un clam de llibertat per a qualsevol individu: «És important posicionar-se (…) i que tinguis l’autoritat de manar sobre la teva vida». Bad Gyal va ser una de les cantants protagonistes de la celebració del Dia Internacional de la Dona que va organitzar l’Ajuntament de Barcelona. L’experiència va ser satisfactòria i assegura que va servir per fer arribar la seva música a molta gent i acostar aquest públic a aquesta causa.

Encara que sempre ha mostrat inquietud per la música, confessa que l’èxit l’ha sorprès: «Mai vaig pensar que em podria guanyar la vida vivint de la música». Pròximament, estrenarà noves cançons, de la mà del productor de Los Ángeles Dubbel Dutch.  A més, les seves lletres han arribat a ciutats europees com Londres, Praga, Copenhague o Madrid i serà una artista convidada a El Sónar.

Tenint en compte l’èxit que tenen molts temes de reggaeton cantats per homes i que contenen missatges masclistes, és de celebrar que arribin tan lluny les lletres irreverents de Bad Gyal, una dona independent i empoderada. 

Per tornar a sentir l’entrevista, fes clic aquí.

 

 

El futbol femení, un art que avança a passos de gegant

Entrevistes, Podcasts

Mariona Caldentey: “Quan era petita no sabia noms de futbolistes femenines, no tenia referents. Ara això està canviant”

El futbol, un món majoritàriament d’homes. Encara avui dia existeixen diferències entre la versió masculina i femenina del mateix art. Diferències preferentment motivades per audiències, patrocinadors… entre d’altres. Però aquesta situació, per sort, ja està canviant.

Avui volem parlar d’elles. De les dones futbolistes que continuen avançant i treballant amb esforç per ser cada cop més reconegudes i seguides.

Per fer-ho comptem amb la Mariona Caldentey, centrecampista del Futbol Club Barcelona de la Primera Divisió Femenina. Ella ens explica, a partir de la seva pròpia experiència, com es viu el futbol femení i quin és el paper de la dona futbolista en l’actualitat.

[Si vols tornar a sentir l’entrevista fes click aquí]

Puri Binies (ADDIF): «Tenir un contracte fa que pagar per un nen ja no sigui tràfic de menors?»

Entrevistes, Sin categoría

Ventres de lloguer, maternitat subrogada o gestació subrogada… La terminologia ha anat evolucionant  a mesura que ho feia la seva visibilitat promoguda pels seus defensors, mentre que les organitzacions feministes s’oposen taxativament per considerar que comercialitza el cos de la dona. Encara que la pràctica està prohibida a Espanya, el govern ha reconegut el dret dels pares de nens nascuts per mitjà de la gestació subrogada a comptar amb baixes de maternitat i paternitat, mentre que al Congrés continua la controvèrsia.

Aquest dissabte 6 de maig, un dia abans del tradicional Dia de la Mare, tindrà lloc a Madrid la Fira Surrofair, que pretén promocionar la pràctica posant en contacte les clíniques amb interessats. Per la seva banda mig centenar d’organitzacions feministes s’han unit per convocar una manifestació en contra de la pràctica “dels ventres de lloguer”.

Per què els col·lectius feministes s’oposen a una pràctica que es ven com una acció altruista? Primer perquè no ho és mai. “Fins i tot quan s’ha aprovat que es fa d’una forma altruista, a continuació es parla d’una compensació econòmica” sentencia Puri Binies, coordinadora de l’Associació en Defensa del Dret de la Infància a la Família (Addif), una entitat adherida a la campanya internacional #NoSomosVasijas. Es van començar a mobilitzar quan van ser conscients de la vulneració dels drets que suposa la maternitat subrogada pels infants, uns drets que sí que es respecten quan s’adopten nens o estan en acollida.  “Si en una adopció una família paga per tenir un nen, això és tràfic de menors i està penat per la llei. En canvi, a la maternitat subrogada es firma un contracte previ i … això fa que el fet de pagar un nen a una dona no sigui tràfic de menors?”, explica.

Pagar per un nen és comercialitzar amb la infància i fer-ho també amb la capacitat reproductiva de la dona, que és un producte més a expenses de la societat capitalista patriarcal. Binies assegura que a molts països pobres la mare gestant ho accepta per una qüestió de diners i això suposa un gran risc físic i moral per a ella, sentenciant que “és una explotació més de la pobresa”. Els defensors de la pràctica rebutgen el concepte d’explotació, al·legant que a Estats Units una mare gestant només ho pot ser si té bones condicions econòmiques i si ja ha tingut més fills, per evitar el «comerç». “Si als països del Tercer Món es fa perquè són molt pobres, en els països rics es fa per tenir un millor cotxe, un apartament, perquè no pots pagar els estudis del teu fill. És això més ètic?”, afegeix.

Deixant de banda la qüestió monetària, hi ha altres aspectes de la maternitat subrogada que suposen una indefensió per a la mare gestant. Un embaràs suposa un gran canvi en el cos de la dona a física i emocionalment; als riscos per a la salut que comporta qualsevol embaràs se li han de sumar els vincles sentimentals que s’estableixen entre el nadó i la mare. Binies ens explica que si en l’adopció la formalització del tràmit es fa sis setmanes després del part (donant així un marge a la mare perquè pugui reflexionar sobre la decisió), en el cas de la maternitat “la cessió” es formalitza abans del part i fins i tot de quedar-se embarassada. Així la mare no té dret a canviar d’opinió i el contracte obvia els vincles emocionals entre mare i fill.

A més, un nen adoptat té dret a conèixer els seus orígens biològics, mentre que a la maternitat subrogada això no es contempla, deixant la decisió als pares dels drets dels infants.

A part de l’argument de definir la maternitat com una pràctica “altruista”, els defensors de la regulació s’excusen amb el fet que mare gestant i nen no comparteixin material genètic, per negar els lligams emocionals entre ambdós. És evident que compartir genètica no comporta vincles emocionals per se, com demostra l’adopció o qualsevol relació d’amistat o d’amor que tinguem. En aquest sentit, Binies recorda que el «desig de ser pare o pare «no és un dret, que una persona no s’ha de quedar embarassada perquè una altra tingui un nen, no és ètic, qui pensa en els riscos de la dona -gestant- ?». A més, assegura que, encara que hi ha aspectes a millorar,  l’acolliment i l’adopció són molt bones opcions per tenir cura d’un infant que realment ho necessita.

Com veieu, són molt els arguments que tenim les feministes per adoptar una postura crítica davant de la regulació de la pràctica. No obstant això, l’entrevistada confessa: “hi ha un lobi molt important perquè hi ha molts interessos darrere (d’empreses privades…)” i lamenta “ ja sabem quan hi ha un gran interès econòmic en una parcel·la és més fàcil que tiri endavant”. Igualment nosaltres ho tenim clar #Nosomosvasijas.

Per tornar a sentir l’entrevista en àudio, fes clic aquí.