En 1982, un grupo de estudiantes, profesoras y licenciadas de Historia de la Universitat de Barcelona fundaron DUODA, un centro de investigadoras femeninas que ofrece un espacio de reflexión, debate político y científico para aquellos interesados en los estudios feministas y en la transformación de las relaciones existentes en la creación del saber y su difusión. Hablamos con María Milagros Rivera, directora del centro.
Ahir, diumenge, es va fer entrega dels guardons del teatre estatunidenc, els Tony Adwards i com qualsevol acte mediàtic, es va convertir en una pasarel·la de celebrities i de grans dissenys. Jennifer López, va destacar amb un disseny blau amb un escot de paraula d’honor amb pedreries de Valentino Couture, abandonant l’excés de transparències i obertures en teixits color carn i daurat que ens tenia acostumats. Va dur un pentinat d’ones que mostrava el seu nou look: adéu a la cabellera llarga i hola al tall més trendy, el shag.
Actualmente, existe un grueso de 58% de mujeres discapacitadas en España. De estas algunas se ven reconfortadas por las políticas gubernamentales que se llevan a cabo en su ciudad, o por el trato que se las mujer en su ámbito íntimo. Pero no todas viven en iguales condiciones. Algunas, incluso, sufren abusos sexuales por parte de miembros de su familia o personas cercanas a ellas. También al trabajo, a menudo, se ven discriminadas, ya no sólo por razón de tener una discapacidad, sino también por el hecho de ser mujeres.
Para acabar de saber en que consiste este problema hablamos con Carme Riu, presidenta de la Asociación Mujeres No Estándar. Esta asociación de mujeres discapacitadas ha sido la única reconocida por la Asamblea de las Naciones Unidas, bajo el título “La mujer en 2000: Igualdad entre los Géneros, Desarrollo y Paz en el Siglo XX”, celebrada el junio del año 2000.
Actualment, existeix un gruix de 58% de dones discapacitades a Espanya. D’aquestes algunes es veuen reconfortades per les polítiques governamentals que es porten a terme en la seva ciutat, o pel tracte que se les dona en el seu àmbit íntim. Però no totes hi viuen en les mateixes condicions. Algunes, fins i tot, pateixen abusos sexuals per part de membres de la seva família o persones properes a elles. També a la feina, sovint, es veuen discriminades, ja no només per raó de tenir una discapacitat, sinó també pel fet de ser dones.
Per acabar de saber en què consisteix aquest problema parlem amb Carme Riu, presidenta de l’Associació Dones No Estàndard. Aquesta associació de dones discapacitades ha estat la única reconeguda per l’Assemblea de les Nacions Unides, sota el títol “La dona a l’any 2000: Igualtat entre els Gèneres, Desenvolupament i Pau en el Segle XX”, celebrada el juny de l’any 2000.
Taylor Swift segueix arrasant per mig món amb el seu nou tema ‘Bad Blood’ on la podem veure d’allò més heroic amb les seves inseparables amigues: les models Cara Delevingne, Gigi Hadid, Karlie Kloss, Lily Aldridge… entre d’altres. A més, cal dir que la cançó compta també amb la col·laboració del cantant Kendrick Lamar.
L’estrena oficial d’aquest tema va tenir lloc a la passada gala dels Premis Billboard 2015, on Taylor Swift es va decidir a presentar mundialment el videoclip de ‘Bad Blood’, del qual es porta parlant tant.
I és que ja des d’abans de presentar-se era un dels vídeos més esperats dels últims mesos, ja que els pósters i les imatges promocionals auguraven algunes de les cares famoses que hi apareixen en ell. En concret són les models Cara Delevigne, cindy Crawford, Martha Hunt i Gigi Hadid; les actrius Jessica Alba, Ellen Pompeo i Lena Dunham; i les cantants Ellie Goulding, Selena Gomez i Hayley Williams, entre d’altres.
Amb totes elles i algunes més, l’artista texana ha creat un autèntic exèrcit de noies per enfrontar-se a la que és la seva enemiga dins del clip, l’actriu i cantant Selena Gomez.
Al principi del vídeo les dues lluiten juntes, però Gomez la traiciona i Swift acaba recorrent a les seves amigues guerreres per venjar-se. Com a curiositat, cadascuna de les seves amigues guerreres apareix representada amb una qualitat dins de la història, i també amb un nom propi d’heroïna.
Tots aquests components han estat units en aquest videoclip, que barreja música, acció i violència. A més, pel que fa el públic, ‘Bad Blood’ ha rebut molt bones crítiques i ja són molts els que han animat a Taylor a que faci una minisèrie a partir dels personatges presentats al videoclip.
Després d’aquesta estrena, dels vuit premis guanyats en els Billboard i que la seva relació amb Calvin Harris va vent en popa, Taylor Swift està millor que mai i segueix sent la noia de moda en la indústria musical.
*
Taylor Swift sigue arrasando por medio mundo con su nuevo tema ‘Bad Blood’ donde la podemos ver de lo más heroica con sus inseparables amigas: las modelos Cara Delevingne, Gigi Hadid, Karlie Kloss, Lily Aldridge… entre otros. Además, hay que decir que la canción cuenta también con la colaboración del cantante Kendrick Lamar.
El estreno oficial de este tema tuvo lugar a la pasada gala de los Premios Billboard 2015, donde Taylor Swift se decidió a presentar mundialmente el videoclip de ‘Bad Blood’, del cual se está hablando tanto.
Y es que ya desde antes de presentarse era uno de los vídeos más esperados de los últimos meses, puesto que los pósters y las imágenes promocionales auguraban algunas de las caras famosas que aparecen en él. En concreto son las modelos Cara Delevigne, Cindy Crawford, Martha Hunt y Gigi Hadid; las actrices Jessica Alba, Ellen Pompeo y Lena Dunham; y las cantantes Ellie Goulding, Selena Gomez y Hayley Williams, entre otras.
Con todas ellas y algunas más, la artista texana ha creado un auténtico ejército de chicas para enfrentarse a la que es su enemiga dentro del clip, la actriz y cantante Selena Gomez.
A l principio del vídeo las dos luchan juntas, pero Gomez la traiciona y Swift acaba recurriendo a sus amigas guerreras para vengarse. Como curiosidad, cada una de ellas aparece representada con una cualidad dentro de la historia, y también con un nombre propio de heroína.
Todos estos componentes han sido unidos en este videoclip, que mezcla música, acción y violencia. Además, por el que hace el público, ‘Bad Blood’ ha recibido muy buenas críticas y ya son muchos los que han animado a Taylor a que haga una miniserie a partir de los personajes presentados al videoclip.
Después de este estreno, de los ocho premios ganados en los Billboard y que su relación con Calvin Harris va viento en popa, Taylor Swift está mejor que nunca y sigue siendo la chica de moda en la industria musical.
Muchas de las grandes estrellas del diseño de moda son hombres, aunque la costura se ha asociado a menudo al colectivo femenino. El siglo XIX, muchas mujeres empezaron a coser profesionalmente, para contribuir a la economía familiar, cuando el dinero que el hombre ganaba no eran suficientes. Además, era un oficio que se podía realizar en casa, y así, las trabajadoras podían huir de la censura que significaba que una mujer trabajara fuera del ámbito doméstico.
El espacio que ahora tienen Giorgio Armani o Óscar de la Renta era ocupado por sastres de reconocimiento mundial y tarifas más elevadas que las de las costureras y, por lo tanto, no accesibles por buena parte de la población. El perfeccionamiento de la técnica y la fabricación en serie, con la máquina de coser a mediados del siglo diecinueve, facilitaron la producción profesional y las costureras llegaron a talleres y fábricas donde eran contratadas.
Conocemos algo más la costura profesional de la mano de Mari Jorge, presidenta de Asociación de Mujeres Artesanas. Empezó a los 14 años, no iba a la escuela y su madre tenía una sastrería. “Me picó el gusanillo”, asegura. Después hizo “corte y confección”, y cuando se casó continuó haciendo piezas para sus vecinos. Después se hizo costurera de vestidos regionales.
Cómo ve el estado de la costura en la actualidad?
Mal, porque no están preparadas. Aunque es un oficio que no se tendría que perder, porque tiene sus beneficios, pero no es una tarea que se aprende en dos días. Si pensáramos un poco la costura no se perdería, porque el saber no ocupa espacio. No es sólo lucir un vestido nuevo, sino poder arreglártelo si te adelgazas o te engordas.
Es la competencia con las grandes marcas y sus precios tan bajos el principal problema por la costura?
Pues, sí. Quién es hace un conjunto de pantalones y chaqueta si no es una persona con recursos? La gran ventaja de la pieza a medida es la exclusividad, es una pieza única, y te la haces a tu cuerpo.
Sale mucho más cara la pieza a medida?
Pues, depende, yo creo que como está ahora la cosa, las modistas se adaptarían. Además, todo el mundo necesita arreglos.
Cómo se tiene que luchar para no perder el hábito y la destreza de la costura?
Se tiene que incentivar bien, desde pequeñas. A nosotros nos obligaban a conocer estas tareas del hogar y ahora no sé, la vida ha cambiado mucho. Entiendo que los estudios son importantes, pero todo es necesario. Estaría bien aprender un poco de cocina, de costura… aunque sea cuatro cosas.
Y sólo para mujeres?
También hombres, yo daba clases de costura y tenía tanto hombres como mujeres. Además, el poder podía estar en manos masculinas o femeninas indistintamente. Ahora, los más famosos son hombres, pero no tendría que haber discriminación. Han ganado fama porque han hecho piezas por personas famosas y ya está.
Centrándonos un poco en su trayectoria, cuando empezó con los vestidos regionales?
Los hacía sobre todo cuando mis niños eran pequeños porque tenía mucho tiempo libre. He hecho casi de todas las provincias, de Cataluña, de Extremadura… Son piezas de exposición. A la parte de Castilla, por Salamanca o Zamora, son diseños muy elaborados, y el tejido es de terciopelo, llevan muchos complementos y lentejuelas, se *forren los zapatos…y muchas mantillas Para hacer los vestidos regionales tienes que saber mucho.
Cuando nació la Asociación de Mujeres Artesanas?
La fundé, con un grupo de amigas, hace 34 años y después ya me he dedicado a la enseñanza. Aquí venden hombres y mujeres, y estiércol bordados y bisutería y nos hemos metido en todo.
TORNA A SENTIR EL PROGRAMA
DESCUBRE EL MUNDO DE LA COSTURA CON DOS SERIES DE TELEVISIÓN
Tiempo entre costuras. AdaptacióN de la famosa novela homónima de María Dueñas, realizada en 2013 por Boomerang TV y emitida por Antena3. Protagonizada por Adriana Ugarte, explica la historia de Sira, hija de una costurera que huye con su novio a Tánger, de donde no puede salir porque la guerra civil ha estallado. Con una nueva identidad, Sira abre un negocio y se convierte en un gran diseñadora gracias a su destreza en la actividad y a su estilo. En la serie participan, entre otros, Rubén Cortada, Elvira Mínguez y Peter Vives.
Velvet. Estrenada en febrero del 2014 y emitida por Antena 3, la sèrie ens lleva a las grandes galerias Velvet, un prestigioso edificio de la Gran Via de Madrid, que acoge los diseños más elegrantes, sofisticados y caros del momento. A parte de las relaciones personales, entre las que destaca la historia de amor entre Ana (Paula Echevarría), costurera, y Alberto (Miguel Ángel Silvestre), jefe de las galerías, se muestra la llegada de las nuevas tendencias de los años 60, la influencia de ciertos diseñadores y el funcionamiento de una empresa de moda.
Moltes de les grans estrelles del disseny de moda són homes, encara que la costura s’ha associat sovint al col·lectiu femení. El segle XIX, moltes dones van començar a cosir professionalment, per contribuir a l’economia familiar, quan els diners que l’home guanyava no eren suficients. A més, era un ofici que es podia realitzar a casa, i així, les treballadores podien fugir de la censura que significava que una
dona treballés fora de l’àmbit domèstic.
L’espai que ara tenen Giorgio Armani o Oscar de la Renta era ocupat per sastres de reconeixement mundial i tarifes més elevades que les de les cosidores i, per tant, no accessibles per bona part de la població. El perfeccionament de la tècnica i la fabricació en sèrie, amb la màquina de cosir a mitjans del segle dinou, van facilitar la producció professional i les cosidores van arribar a tallers i fàbriques on eren contractades.
Coneixem una mica més la costura professional de la mà de Mari Jorge, presidenta d’Associació de Dones Artesanes. Va començar als 14 anys, no anava a l’escola i la seva mare tenia una sastreria. «Me picó el gusanillo», assegura. Després va fer «tall i confecció», i quan es va casar va continuar fent peces pels seus veïns. Després es va fer cosidora de vestits regionals.
Com veu l’estat de la costura en l’actualitat?
Malament, perquè no estan preparades. Encara que és un ofici que no s’hauria de perdre, perquè té els seus beneficis, però no és una tasca que s’aprén en dos dies. Si penséssim una mica la costura no es perdria, perquè el saber no ocupa espai. No és només lluir un vestit nou, sinó poder arreglar-te’l si t’aprimes o t’engreixes.
És la competència amb les grans marques i els seus preus tan baixos el principal problema per la costura?
Doncs, sí. Qui és fa un conjunt de pantalons i jaqueta si no és una persona amb recursos? El gran avantatge de la peça a mida és l’exclusivitat, és una peça única, i te la fas al teu cos.
Surt molt més cara la peça a mida?
Doncs, depèn, jo crec que com està ara la cosa, les cosidores d’adaptarien. A més, tothom necessita arreglos.
Com s’ha de lluitar per no perdre l’hàbit i la destresa de la costura?
S’ha d’incentivar bé, des de petites. A nosaltres ens obligaven a conèixer aquestes tasques de la llar i ara no sé, la vida ha canviat molt. Entenc que els estudis sigui el més important, estaria bé aprendre una mica de cuina, de costura… encara que siguin quatre coses. Perquè tot és necessari.
I només per dones?
També homes, jo feia classes de costura i tenia tant homes com dones. A més, el poder podia estar en mans masculines o femenines indistintament. Ara, els més famosos són homes, però no hi hauria d’haver discriminació. Han guanyat fama perquè han fet peces per persones famoses i ja està.
Centrant-nos una mica en la seva trajectòria, quan va començar amb els vestits regionals?
Els feia sobretot quan els meus nens eren petits perquè tenia molt de temps lliure. He fet quasi de totes les províncies, de Catalunya, d’Extremadura… Són peces d’exposició. A la part de Castella, per Salamanca o Zamora, són dissenys molt elaborats, i el teixit és de vellut, duen molts complements i lluentons, es forren les sabates…i moltes mantellines. Per fer els vestits regionals has de saber molt.
Quan va néixer l’Associació de Dones Artesanes?
La vaig fundar, amb un grup d’amigues, fa 34 anys i després ja m’he dedicat a l’ensenyament. Aquí venen homes i dones, i fem brodats i bijuteria i ens hem ficat en tot.
TORNA A SENTIR EL PROGRAMA
DESCOBREIX EL MÓN DE LA COSTURA A TRAVÉS DE DUES SÈRIES
Tiempo entre costuras. Adaptació de la famosa novel·la homònima de Maria Dueñas, realitzada l’any 2013 per Boomerang TV i emesa per Antena3 Protagonitzada per Adriana Ugarte, s’explica la història de Sira, una filla d’una cosidora, que fuig amb el seu estimat a Tànger i no pot sortir d’allà perquè esclata la guerra civil. Amb una nova identitat, Sira obre un negoci de costura i esdevé una gran dissenyadora gràcies a la seva destresa en la pràctica i al seu estil. A la sèrie, hi participen Rubén Cortada, Elvira Mínguez i Peter Vives, entre altres,
Velvet. Estrenada al febrer del 2014 i emesa per Antena 3, la sèrie ens porta a les grans gal·leries Velvet, un prestigiós edifici ubicat a la Gran Via de Madrid, que acull els dissenys més elegants, sofisticats i cars del moment. A part de les relacions personals, encapçalades per la història d’amor entre Ana (Paula Echevarría) i Alberto (Miguel Ángel Silvestre), es mostra l’arribada de les noves tendències dels anys 60, la influència de certs dissenyadors i el funcionament d’una empresa de moda.
Angelica Kenova, 26 anys i de nacionalitat russa és la nova Barbie humana. Assegura que no s’ha sotmès a cap operació d’estètica i que el seu aspecte és fruit de la preparació constant del seus pares. El seu cos tonificat, el seu rostre i la seva llarga cabellera no són decisió seva, sinó dels seus pares, que sempre han volgut fer d’ella un producte mediàtic. El camí per esdevenir una nina perfecta va suposar un control total sobre la seva alimentació i forma de vestir, fins al punt d’escollir els mitjans amb els quals establir contacte o per a quines marques pot posar. Una vida pautada i dirigida que sembla un infern per qualsevol persona, menys per ella que declara públicament que la Barbie és ídol i model a seguir per moltes nenes i que està molt contenta que per ella sigui quelcom natural. La jove ja té més de 15.000 seguidors al seu perfil d’Instagram i el número està augmentant.
En cap cas la Barbie és el model a seguir, sinó un producte comercial que potencia uns trets determinats (primesa, cabell llarg….) que estan associats, per convenció, a la bellesa. Més enllà de les característiques estètiques, la bellesa es llueix amb força a la infantesa i sobretot en l’autoestima i en la llibertat de poder escollir què i com volem ser.
La darrera edició dels CFDA Awards, considerats els Oscars de la moda, ha deixat més horrors que bons estilismes. Però, comencem pels encerts, encapçalats per Joan Smalls, que va tenir el premi al vestuari més sexy amb un gran escot, mentre que Diane Kruger i Victoria Beckham van ser reconegudes com les millors vestides. Anna Ewers es va alçar amb el vestit més original, amb un disseny confeccionat amb targetes de crèdit.
La supemodel porto-riquenya va lluir un vestit blanc i llarg, lligat a la nuca, a l’estil halter amb un gran escot. A més, la llarga cremallera, de davant, anava de dalt a baix i estava oberta fins al melic, de forma que quedava descobert gran part del seu tors, formant un gran escot. Per si no fos suficientment atrevit, el disseny deixava tota l’esquena a descoberta.
Victoria Beckham i Diane Kruger van assegurar l’elegància amb dos estils molt diferents: la primera amb un vestit negre de tall sirena, format per un cos de seda i una faldilla ajustada fins als peus, amb una tendència molt sòbria; l’actriu alemanya per la banda, va escollir un disseny vermell amb dues bandes negres, escot d’honor i recte fins als peus. El disseny, que era de Prabal Gurung, incloïa una obertura lateral, deixant al descobert la cama dreta i el combinar amb unes sandàlies altes de tires.
I acabem amb els encerts, amb l’atractiu i original disseny d’Alexander Wang que va lluir la model Anna Ewers. El disseny, daurat, de màniga llarga i curt, va ser realitzat amb 500 American Express Gold i el seu creador, Wang, va voler presentar-lo assistint a la gala de la mà d’Ewers. La top, que és coneguda com la nova Brigitte Bardot, va triomfar amb aquest vestit que ens recorda a la creació de la dissenyadora Lizzy Gardiner que, als Oscars de 1995, va dur un vestit fet amb 254 de les mateixes targetes.
També va triomfar la top Karlie Kloss, amb un vestit de la presidenta del CFDA, Diane von Furstenberg, ple de punts vermells sobre un fons negre i un gran escot. Gigi Haded i Natasha Poly van mostrar gran sensualitat: la primera amb una granota platejada i la seva amb un vestit vermell asimètric i d’obertures de Jason Wu.
Propostes errònies
Les actrius Amanda Seyfried, Ashley Judd i Katie Holmes no van escollir massa bé els seus estilismes. La primera no va saber destacar la bellesa del seu rostre i va optar amb un disseny massa recarregat de pedreria i de lluentons a la part inferior, una combinació impossible que no la feia brillar. Ni tan sols el seu gran escot va mostrar sensualitat davant de tant reflex brillant. Ashley Judd, amb un rostre poc identificable, va sobrepassar el limit del daurat, que en petites dosis hauria quedat elegant, però que va quedar molt exagerat, per l’excés d’ornamentació daurada a la part de sota del vestit. En contrapartida, Holmes no va arriscar gens, la sobrietat exagerada del vestit li feia quedar sosa.
Els grans horrors
Hi ha estilismes que no es salvaven ni amb ajuda divina. Les germanes Olsen (Ashley i Mary – Kate) acompanyades per Aymeline Valade van optar per un estilisme negre en excés (a excepció d una samarreta amagada d’Aymeline) que resultava avorrit, poc afavoridor i elegant. A les barreges estrambòtiques de colors tenim a la resta dels horrors. Stacey Bendet va optar per una indumentària molt casual, pantalons texans vermells i samarreta negra de coll de cigne, que va combinar amb un gran collaret i una armilla fins als peus plena de pedreria, que no encaixava de cap forma amb la roba de sota.
Pharrell Williams i Helen Lasichanh van barrejar peces casuals de tots els estampats possibles, colors, estacions de l’any… La combinació d’estampats de la jaqueta de cuir blava amb la camisa oberta taronja i els mitjons a ratlles blanques i negres no tenia explicació, com tampoc la té dur una faldilla de blaus clars i estil primaverenc amb la jaqueta de cuir negre, mitges gruixudes i botins negres. Aquí no és una qüestió d’estilisme, sinó de sobreviure al juny!
L’estil asiàtic de Cynthia Rowley tampoc va agradar: massa estampats, un empatx de colors suaus que va combinar amb un clutch rosa estampat i unes sabates de llacets en beige. No sabem si pretenia ser preppy, però la decisió va ser un error i un horror. Però podem dir que el gran desastre va ser el de Betsey Johnson, amb una granota de ratlles horitzontals blanques i negres, amb uns botins blancs i bruts amb decoracions metàl·liques i unes pedres a tall de penjoll de color blau i groc que sortien alhora d’un collaret de pedreria exagerat que no tenia res a veure amb el seu estilisme. Això sí, per la seva actitud, sembla que ella també era conscient de com anava, qui diria que és dissenyadora.
I acabem amb Kim Kardashian, que sempre crea enrenou a les gales mediàtiques i que va assistir amb un vestit de màniga llarga, amb obertures laterals i grans transparències que deixaven veure perfectament la seva roba interior. La decoració a base de forats en el disseny que es repartien fins a embogir a l’espectador, combinat amb les plomes de les espatlles la situen clarament entre les pitjors vestides de l’esdeveniment.
Els CFDA Fashion Awards 2015 reconeixen el talent dels millors artistes del sector fashion d’Amèrica del Nord i són concedits pels Consell americà de Dissenyadors de Moda.
AMB VEU DE DONA | Perquè les dones som protagonistes 