Ahir va ser el Dia Internacional de Lluita per la Despenalització de l’Avortament, una jornada declarada com a tal en la V Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib, celebrat a l’Argentina el 1990, per part de l’Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà.
La importància d’aquest dia es deu al fet que les complicacions per l’avortament insegur i clandestí constitueixen la primera causa de mortalitat de les dones en molts països del món. Així, amb aquest dia es pretén posar fi a una realitat tan tràgica.
Per conèixer la seva incidència cal no oblidar una sèrie de dades clau. I és que en l’actualitat, cada dia es fan 55.000 avortaments insegurs al món, el 95% dels quals es practica en països en vies de desenvolupament, on també es produeixen una de cada vuit morts maternes per aquesta raó.
També, a escala mundial, de cada set naixements es porta a terme un avortament insegur; i es calcula que l’avortament induït (de manera clandestina i sota condicions insegures) és la causa d’una de cada tres morts maternes.
Per tot això, cada 28 de setembre les organitzacions en pro dels drets femenins s’uneixen per demanar l’accés de les dones a serveis d’avortament segur. Aquesta iniciativa podria prevenir més del 20% de les morts maternes que cada any es produeixen en països en vies de desenvolupament.
Amb la declaració d’aquest dia es pretén lluitar per una sèrie d’objectius comuns. D’una banda la despenalització d’aquesta pràctica, la qual encara avui en dia en alguns països està prohibida. Això és molt freqüent en països d’Amèrica Llatina, on tan sols es permet l’avortament quan l’embaràs suposa un risc per a la dona, quan és fruit d’una violació, quan el fetus té alguna malformació que no li permetrà sobreviure més enllà del part, o quan la dona es troba en situació de pobresa.
Però el fet que l’avortament estigui penalitzat no impedeix que passi, el que sí que aconsegueix és empènyer a les dones que el busquen a la clandestinitat, exposant-les a perills per a la salut, la seva integritat física i fins a la seva vida.
D’altra banda, aquest Dia Mundial també reclama un reconeixement del dret a l’autonomia reproductiva de les dones, establint la seva voluntat personal com causa exclusiva per a l’avortament. I és que la dona té dret a decidir lliurement sobre el seu cos i, per tant, sobre la seva maternitat i la interrupció voluntària d’un embaràs.
Finalment, una altra de les reclamacions que realitzen múltiples associacions feministes en aquest dia és que, des de les administracions estatals, es garanteixin les condicions adequades perquè la dona pugui dur a terme aquest procés. Això implica comptar amb facultatius capacitats, instal·lacions i mitjans higiènics, acompanyament i suport psicològic pre i post-avortament… entre d’altres serveis que garanteixin el benestar de la dona.
A Espanya les manifestacions del 28 de setembre serviran per celebrar la retirada de la proposta de llei Gallardón anunciada pel president del Govern, Mariano Rajoy, el dia 23 de setembre.
I és que penalitzar l’avortament no contribueix més que a un augment d’embarassos no desitjats i també un increment de la mortalitat de dones que no compten amb recursos econòmics per sotmetre a un tractament adequat. Per això no ens cap, com a defensores dels drets de la dona, sinó denunciar aquesta situació. Perquè ni els poders públics ni la Llei han de posar traves a la llibertat de decidir sobre el cos d’una mateixa.
Iris Vieiros
AMB VEU DE DONA | Perquè les dones som protagonistes 