“Aquí les dones paquistaneses han guanyat en l’adaptació i en la llibertat de decidir què volen ser”

Entrevistes

Com veiem en cada post d’aquest blog, la situació de la dona en l’actualitat a Espanya no es troba en una condició d’igualtat respecte els homes, però a molts indrets del món la situació del sector femení és molt pitjor i suposa una lluita diària per la supervivència.

El Paquistán és un exemple. Amb només 13 anys, Malala Yousafzai va aconseguir notorietat amb un blog de la BBC on explicava les conseqüències de la ocupació dels talibans a la vall del riu Swat. La seva denúncia es va centrar en la prohibició a l’educació de les nenes entre 2003 i 2009, un activisme que va alarmar els més radicals que van intentar acabar amb ella en un atemptat del 2012. La lluita de Malala ha estat imparable: va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau del 2014 i el seu testimoni és un crit ferm per la independència i la dignitat de les dones.

A milers de quilòmetres, i a la societat catalana, Huma Jamshed va decidir promoure l’educació de les dones paquistaneses que arribaven a Barcelona. Per això, va néixer l’ACESOP, Associació Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses, una associació que pretén integrar les dones paquistaneses en el teixit social i econòmic català.

Quan va començar ACESOP?

Vaig arribar a Barcelona en 2001 i em vaig adonar que moltes dones (paquistaneses) vivien de forma molt aïllada, amb desconeixement del país (Catalunya), i que existia una gran desconfiança entre les dues comunitats. De forma, que vaig aprendre del món associatiu i vaig crear l’entitat en 2005.

Com treballa ACESOP?

Tenim un programa d’activitats dirigit a dones de diferent nivell intel·lectual, i edat (la majoria són d’entre 40 i 50 anys). Fem cursos d’idiomes (Paquistanès – perquè les noves generacions no perdin la llengua- , català, castellà i anglès), culturals (de cuina, henna, maquillatge, costura, informàtica o el disseny web) i assessoria jurídica per a dones (violència de gènere, divorcis….). També tenim tallers per millorar la salut personal (autoestima) i fem sortides per conèixer pobles i zones urbanes de Catalunya.

Tenim un local propi, que és ampli per realitzar tallers i activitats; quan el grup és més gran ens deixen gratuïtament altres locals públics, de Ciutadella, o els lloguem. L’associació té 4 treballadors i 13 voluntaris i compta amb subvencions d’entitats bancàries com La Fundació- LaCaixa, o algunes públiques com de la Generalitat, l’Ajuntament o Diputació. Són subvencions petites, però quan ajuntem tot fem un pressupost que ens permet viure.

Quina recepció ha tingut el projecte?

Les dones ho reben molt bé, però també els seus marits i amics. Al moment d’iniciar el projecte, hi havia molt desconeixement; alguns creien que la gent que coneixeria la cultura espanyola oblidarien l’original (paquistanesa), però ara veuen que les dones estan vivint millor, tenen bon acolliment a Catalunya, i van ajudant a més paisans. Gràcies al nostre treball diari i l’ajuda pública (el govern mai ha deixat d’ajudar-nos, s’han reduït els pressupostos, però no ens han abandonat) ha estat possible acabar amb el temor inicial.

Per tant, la vostra proposta és enriquir-se de les dues cultures?

Sí, és viure en les dues cultures, respectant-les. No obliguem mai a deixar una cultura. És molt important que les dones paquistaneses de Catalunya superin la baixa formació amb la qual arriben. L’Ajuntament ens ofereix uns quants programes de formació i és essencial aprofitar l’ajuda.

Les dones paquistaneses tenien el poder per escollir la seva participació en la cultura catalana?

No comptaven amb la llibertat de prendre la decisió de participar o no de la cultura catalana, per desconeixement, per tenir un nivell de formació baix i per la dependència dels seus pares i marits. Gràcies al nostre esforç i al de moltes dones, ara sí que tenen la potestat d’aprendre i respectar aquesta cultura.

Moltes no treballàvem i volíem obtenir autosuficiència, amb treball i poder econòmic, i autoestima. Per a això, era imprescindible conèixer gent d’origen català i participar de la cultura. El respecte d’ambdues cultures és el resultat del nostre esforç; les dones han guanyat en la responsabilitat, en l’adaptació, i en llibertat de decidir que volen ser.

Quan vam iniciar el nostre projecte, insistíem en la visibilitat, alguna cosa que era imprescindible per a nosaltres, perquè les dones eren invisibles. A més, hem realitzat cursos d’alliberament, per oblidar el temor, les inseguretats i la vergonya.

Anuncios

Un comentario en ““Aquí les dones paquistaneses han guanyat en l’adaptació i en la llibertat de decidir què volen ser”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s